MARA I L'ARBRE QUE FABRICAVA HISTÒRIES

Mara no és una xiqueta com les altres: hi ha moltes coses que no sap, però ningú sent com ella. Per això ningú més que Mara serà capaç de convertir un vell salze ploraner en el millor fabricant d'històries. Una tendra història que ens recorda que són les coses senzilles amb les que més podem disfrutar el nostre temps. Exclusiu en Imaginateca. Text i il·lustracions: Sara Montero-

TAMBIÉN EN CASTELLANO.

EL LLIBRE QUE ES SENTIA SOL

El llibre se sentia feliç quan ho llegien, i sovint algun xiquet li'l portava a casa. Però el llibre va ser envellint i ja quasi ningú ho treia del prestatge de la biblioteca. Fins que un dia, una xiqueta va trobar el llibre solitari i va començar a llegir aquelles pàgines gastades…

Aquest conte, real com la vida mateixa, narra la història d'un llibre que, totalment nou, va arribar a la biblioteca. Durant un temps, va tenir el privilegi de lluir en l'entrada de la biblioteca, allí on sempre es col·loquen els llibres nous. Era un llibre molt sol·licitat i rarament passava la nit en la biblioteca. 

Passat un temps, va ser traslladat a la secció infantil al costat d'altres llibres que ja no eren nous, però seguia sent molt feliç perquè encara li'l portaven a casa. 

Amb el pas dels anys, el llibre només eixia en explicades ocasions. Estava esquinçat i li faltava l'última pàgina. Però malgrat el seu aspecte desgastat, la seua història seguia captivant a aquells xiquets que, de tant en tant, ho llegien. El llibre va començar a sentir-se sol.

No obstant açò, un dia, una xiqueta, Alicia, va començar a llegir-ho en la biblioteca i li va semblar el llibre més bonic que havia llegit mai. No va dubtar a portar-li-ho a casa!

LES PARAULES (NO) SE LES PORTA EL VENT

Les paraules poden canviar el món, emocionar-te, enfuriar-te... o fer-te somniar. Un nou àlbum de David Aceituno  il·lustrat per Ana Santos que et convida a descobrir el poder de les paraules. Hi ha paraules que guareixen les ferides;
unes altres que fereixen en silenci. Hi ha paraules encadenades i fetes d'oblit;
unes vegades volen molt alt, unes altres són joguets en la golfa. Hi ha paraules que ningú sap d'on vénen ni a quin conte van. Paraules que són secrets, secrets que algú va escoltar, promeses gravades a foc esperant al fet que el vent les porte (o no).«Les paraules mai arriben quan el que cal dir desborda l'ànima.»

UN MON D'AVIS

Ser avi és més important que ser president del Govern, segons l'Avi Gepetto, i d'això no en té cap dubte l'Àvia Filadora ni l'Avi Poeta. L'Àvia Viatgera, que sempre va carregada amb un parell de maletes, els dóna la raó. I per a l'Avi Geògraf és millor jugar amb els néts que explorar l'Àrtic, de la mateixa manera que a l'Àvia Pa de Pessic li agrada més estar amb els néts que les pastisseries vieneses.

Tots els avis estan d'acord: fins i tot l'Àvia Embarbussaments, l'Avi Sabater i l'Àvia Ventall, que no canviaria els seus estimats néts ni tan sols pel pai-pai de l'emperadriu de la Xina… L'Avi 4 x 5, amb la calculadora a la mà, pensa el mateix, i l'Àvia Bressola i l'Àvia Fada… I l'Avi Forner, que està convençut que els néts són tan essencials com el pa. Tots els avis d'aquest món (sí, també l'Àvia Bagul i l'Àvia Naip, l'Avi Rei i l'Àvia Ballarina, l'Àvia Baldufa i l'Avi Morse, l'Àvia Papallona i l'Avi Guardià de Paraules) saben com n'és d'especial, única i important la seva condició. Ho explicaran en aquest llibre, i per a començar, l'Avi Estrella pica el seu ullet blau des de dalt del cel…

LA MALETA DE L'AVI

«L'avi ha canviat molt. La seua memòria és un canvi de mar, una onada, un vaixell que no sap on va.»

Hi pot haver res pitjor per a un avi que oblidar la seua néta? Marianna, tan petita, sap que unes paraules amables poden transformar el dolor de la confusió en una abraçada o un somriure.

DISPONIBLE TAMBIÉN EN CASTELLANO.

LLANA A DOJO

Es tracta d'una bonica història plena de tendresa i màgia, que tanca molts valores, entre els quals podríem destacar la generositat, la bondat, l'esforç, l'optimisme i el desinterès por el purament material.

Però a més, ens convida a una bonica reflexió: l'alegria no està en alguna cosa que es pot comprar o "prendre prestat" (com un caixa de fils), sinó que està a l'interior de cadascun i s'aconsegueix con els xicotets gestos del dia a dia, sobretot si aquests es comparteixen con els qui ens envolten sense esperar gens a canvi.

LES MENUDES (I GRANS) EMOCIONS DE LA VIDA)

Has notat la màgia d'una abraçada quan fas les paus amb un amic? Alguna vegada has volgut amagar-te mentre notaves que et sonrojabas més i més? Qui no ha plorat de ràbia després d'una decepció? La por, la tendresa, la gelosia, l'alegria… són algunes de les xicotetes (i grans) emocions de la vida. A voltes no són agradables, altres vegades resulten meravelloses, però sempre fan de la vida alguna cosa emocionant i que val la pena viure.

DISPONIBLE TAMBIÉN EN CASTELLANO.